El 6 de març de 1984 el Partit Nacionalista Basc (PNV) (PNB) assolí en les tercerces eleccions autonòmiques del postfranquisme el seu fins aleshores rècord històric total de vots: 451.178 a la Comunitat Autònoma Basca. És a dir, en el conjunt de les tres províncies d'Àlava, Guipúscoa i Biscaia que ara usurpa (legal i institucionalment, això sí) el nom de País Basc o Euskadi.

Dos any i mig després es produeix l'escisió del PNB i la creació d'Eusko Alkartasuna (EA) per part dels escindits. En les quartes eleccions autonòmiques, que l'escisió ha forçat a convocar per al 30 de novembre de 1986 (un avançament de gairebé dos anys sobre el final normal de la legislatura), el PNB només aconsegueix 271.206 vots mentre que els escindits d'EA en sumen 181.167. La suma d'ambdós (452.373) supera fins i tot el rècord de 1984, però l'escisió ha trencat l'espinada de l'anterior hegemonia del PNB i ja gairebé res tornaria a ser com abans en la vida política i institucional de la Comunitat Autònoma Basca.

Efectivament, els efectes causats per l'escisió foren molt més profunds que els mecànics de la divisió del vot que acabem de ressenyar. A més a més l'escisió en ella mateixa fou alhora l'esfecte, el símptoma i l'expressió d'un fonamental, conflictiu i profund procés històric desenvolupat no només en la Comunitat Autònoma Basca sinó a Euskal Herria tota, Navarra i Euskal Herria Nord incloses. El llibre del sociòleg basc Justo de la Cueva aparegut en juliol de 1988, titulat L'Escisió del PNB. EA, HB, ETA i la deslegitimació de l'Estat espanyol a Euskadi Sud. Txalaparta, Bilbao, 1988, va proporcionar l'explicació científica de l'escisió i de les seues causes i els seus efectes. Fins el punt que la seua aparicio va cancelar la de dos llibres sobre el tema l'elaboració i publicació dels quals havien estat anunciades pel PNB i per EA.

La seua pàgina 460, l'última del text, apareixia datada a Estella, Navarra, Euskadi Sud, el 19 d'abril de 1988. L'antepenúltima i la penúltima frase d'aquesta pàgina (i del text) deien així:

"Deslegitimació de l'Estat espanyol a Euskadi Sud. Aquest és, es mire per on es mire, el nucli de l'anomenat "problema basc" i el que li fa ser, realment, el "problema espanyol" que Euskadi té. I, com la deslegitimació no es cura amb baionetes, l'Estat espanyol negociarà".

Cal que recordem menys d'un any després, el 28 de gener de 1989, un Secretari d'Estat espanyol seu a una taula en un xalet argelià davant una delegació d'ETA tot obrint un procés de "converses polítiques" --continuades en les reunions del 14 i 22 de febrer, 14, 22-23 de març-- sota els auspicis del govern d'Argèlia?

El llibre de Justo de Cueva du molt de temps exhaurit. En aquesta Web reproduïm aquesta mateixa secció 40 pàgines del seu capítol 2 (vegeu "Problema espanyol"/"problema basc", L'economia-món segons Wallerstein i darrers 150 anys de lluita de classes a Euskadi Sud) i en la secció tercera A Euskal Herria es prepara una revolució? el text complet del capítol desè (vegeu "Un 94% dels votants d'HB defineixen el seu partit com a revolucionari, una xifra certament molt superior a la proporció de comunistes espanyols que acceptarien una caracterització tal per al seu partit" (Juan J. LINZ). Sociologia electoral. Qui i com són els votants dels partits nacionalises bascos HB (Herri Batasuna), PNB (Partit Nacionalista Basc) i EA (Eusko Alkartasuna).

I reproduïm aquí l'índex detallat, tot beneficiant-nos que DE LA CUEVA té el costum de redactar els títols dels capítols i subcapítols dels seus llibres de forma que l'índex servei de resum i síntesi de l'obra. Heus ací l'índex de L'Escisió del PNB. EA, HB, ETA i la deslegitimació de l'Estat espanyol a Euskadi Sud.

INTRODUCCIÓ: És el nas de Garaikoetxea/Cleopatra el que explica l'escisió del PNB i la seua derrota a mans d'Herri Batasuna, alçada el 10-6-1987 amb més vots que ningú a la Comunitat Autònoma Basca?

1. L'autèntica data de l'escisió del PNB i la nostra hipòtesi sobre les causes profundes. I el marc de l'anomenat "problema basc".

1.1. L'escisió del PNB es va produir en desembre de 1984, però s'incuba ja abans i no es consumara fins el 13 de setembre de 1986 i no revelara la seua gravetat fins els resultats electorals del 30-11-1986.

1.2. Una hipòtesi sociològica sobre els causes profundes de l'escisió del PNB.

1.3. Primera definició del marc globlal: "problema basc" segons Arzalluz.

1.4. Segona definició del marc globlal: "problema espanyol"/"problema basc". L'economia-món de Wallerstein i darrers 150 anys de lluita de classes a Euskadi.

2. La deslegitimació de l'Estat espanyol a Euskadi Sud.

2.2. La violència franquista contra Euskadi i la ineficàcia de la legitimació franquista del nou Estat espanyol.

2.3. La manca de legitimació de l'Estat franquista a Euskadi el força a usar contínuament la violència física contra els bascos.

2.4. Els estats d'excepció reprodueixen simbòlicament la violència fundacional del règim franquista i creen una situació de violència indiscriminada de l'Estat espanyol sobre el territori basc.

2.5. La discriminatòria violència estatal franquista contra els bascos (diferent, major i diferent de la que es va exercir contra els altres pobles de l'Estat espanyol) produí la violència de resposta d'ETA i l'adhesió del poble basc a ETA.

2.6. La Reforma Política que després de Franco pretén legitimar el NOU Estat espanyol (anomenat la "jove democràcia espanyola") tampoc aconsegueix fer-ho a Euskadi. El rebuig de la Constitució a Euskadi.

3. L'Estatut Basc d'Autonomia com a intent per legitimar l'Estat espanyol a Euskadi.

3.1 El disseny de l'Estatut com a estratègia política.

3.2. Els motius del PNB per fer la seua arriscada aposta per l'Estatut.

3.3. Una propaganda de "superoferta" per aconseguir una massiva aprovació de l'Estatut. Un 53,1% del cens com a resultat.

4. L'actuació dels aparells de l'Estat espanyol a Euskadi realimenta la seua deslegitimació.

4.1. El terror dels bascos a la policia i a la tortura.

4.2. Els bascos segueixen aterrits per la policia i les seues tortures dos anys i mig després de l'arribada del PSOE al Govern d'Espanya.

4.3. El 23-F i les seues seqüeles (lletra i esperit de la LOAPA, etc.) "fabrica" una majoria de bascos convençuda que la societat basca continua sent víctima d'una violència que amenaça la seua superviviència col.lectiva.

5. L'eficàcia de l'acció d'ETA i el seu suport per part de la població basca per a la deslegitimació de l'Estat espanyol a Euskadi.

5.1. L'evidència que no existeix monopoli de l'ús legítm de la coacció física a Euskadi.

5.2. Suport popular i caràcter polític d'ETA.

6. L'acció d'una força política "antisistema" (Herri Batasuna) realimenta la deslegitimació de l'Estat espanyol a Euskadi.

6.1. El 20% dels vots per a HB o el pes, excepcional a Europa, d'una força política antisistema i revolucionària.

6.2. La persistència (1980-1987) de l'impacte deslegitimador d'HB, segons Llera.

6.3. La fractura generacional (fills HB/pare PNB) introdueix l'impacte deslegitimador d'HB en el si del PNB esdevenint un constant revulsiu del seu essencial component patriòtic.

7. La causa profunda de l'escisió del PNB: el fracàs de l'Estatut com a aposta del PNB i com a legitimador de l'Estat espanyol a Euskadi.

7.1. Garaikoetxea ho va avisar l'abrilde 1983.

7.2. Una mort (la de l'Estatut com a pacte Espanya-Euskadi) i dues maneres de reaccionar: aguantar-se i barallar (Arzalluz) o forçar la renovació del pacte (Garaikoetxea).

7.3. El període crucial (4-1-1982/26-2-1984) i el decisiu maig de 1983.

7.4. El trencament real del PNB el 1984, en cessar Garaikoetxea.

7.5. El Govern Ardanza,. "que passarà a la història com el president basc que va convertir Euskadi en un tros d'Espanya", o el pes de la història al PNB.

7.6. Les reaccions al cessament de Garaikoetxea.

7.7. Les favorables reaccions espanyoles davant els nous "gestos" d'Ardanza i el Pacte de Legislatura amb el PSOE.

7.8. Les reaccions d'HB davant davant els nous "gestos" d'Ardanza i el Pacte de Legislatura amb el PSOE.

7.9. El gir "espanyolista" del Pacte de Legislatura com a Segona (i desesperada) aposta del PNB per l'Estatut.

7.10. Una veu espanyola discrepa i se celebra un Congrés a Euskadi que reclama el dret a l'autodeterminació.

7.11. L'Aberri Eguna 85: líders del PNB es reiteren independentistes. Felipe González els reny i el President del EBB els anomena "ximples" ("gilipollas").

7.12. El problema d'ETA i la seua repressió, el Decàleg del Govern Basc i l'informe dels "experts".

7.13. El número 3 dels Quaderns d'Alzate constata el fracàs de la Segona aposta del PNB per l'Estatut.

7.14. El Referèndum OTAN reforça la deslegitimació de l'Estat espanyol a Euskadi i erosiona Arzalluz i Ardanza mentre potencia Garaikoetxea.

7.15. 22-6-1986: l'escisió està servida. Els 160.000 vots perduts pel PNB i els 46.000 guanyats per HB, símptoma del fracàs de la Segona aposta del PNB per l'Estatut.

7.16. El juliol i l'agost de 1986, mentre qualla l'escisió, a la realimentació de la deslegitimació per la pujada d'HB se suma l'ofensiva d'ETA.

8. La forma en què qualla l'escisió en prova la seua causa profunda.

8.1. Ardanza convoca eleccions invocant que Madrid ataca i buida l'Estatut, reconeixent el fracàs autonòmic.

8.2. Els escindits proclamen el dret d'autodeterminació i exigeixen fermesa per obligar Madrid a respectar l'Estatut.

8.3. El número 4 de Quaderns d'Alzate revela el rebaixat que de l'Estatut en fa el PSOE.

9. La postura d'Eusko Alkartasuna davant el govern de coalició PNB-PSOE, el seu Congrés Constituent i la seua actuació posterior corroboren la causa profunda de l'escisió.

9.1. Davant el Govern PNB-PSOE diu Garaikoetxea: "L'Estatut queda destrossat". Diu Etxenike: "El pacte legitima la política autonòmica sorgida del 23-F".

9.2. El Congrés Constituent d'Eusko Alkartasuna (3-5 d'abril de 1987 a Pamplona): la independència d'Euskadi i l'article 1r. dels Estatuts del nou partit.

9.3. La Ponència de Política i Estratègia aprovada pel Congrés Constituent d'EA.

9.4. El fracàs de l'Estatut és reconegut pel Congrés Constituent d'EA, que també reconeix que als bascos se'ls va fer l'esganyifa de l'estampeta amb el referèndum per a la seua aprovació. Garaikoetxea es col.loca entre els estafats i dissimula que ell (i el PNB) feren el paper de "babau" en la parella de timadors.

9.5. L'actuació política d'EA durant l'any següent al seu Congrés corrobora que el fracàs de l'Estatut és la causa profunda de l'escisió del PNB.

10. Els canvis d'estructura i d'actituds dels votants d'HB, PNB i EA com a prova de les causes de l'escisió.

10.1. Les diferències entre els votants del PNB i d'HB en el període 1979-1980.

10.2. Les diferències entre els votants del PNB i d'HB en el 1982.

10.3. Les diferències entre els votants del PNB i d'HB en el 1984.

10.4. Les diferències entre els votants del PNB i d'HB en el 1986.

10.5. Les diferències entre els votants del PNB i d'EA, entre ambdós i amb els d'HB, en novembre de 1986. Les dades d'enquesta demostren que l'estructura sociològica dels votants d'EA és molt semblant a la dels votants del PNB i oposada a la dels votants d'HB. I que els votants del PNB i EA es diferencien per qüestions ideològiques i polítiques.

10.6. Les diferències entre els votants dEA, PNB i HB durant 1987 i 1988. Notes bibliogràfiques d'aquest capítol i referència de les enquestes.

11. A confessió de part... (confessions dels governants madrilenys i dels seus acòlits bascos que corroboren la nostra interpretació).

11.1. Els simptomàtics i reveladors reconeixements del Seminari sobre Violència, Política i Terrorisme organitzat pel Grupo 16 la tardor de 1984.

11.2. EL precedent de la intervenció del Govern de Madrid en l'"escisió Ormaza" de 1979-1980.

12. Quatre "escenaris" prospectius, quatre futurs per a l'escisió del PNB i per a Euskadi Sud. Per a una teoria del PNB/EA del postfranquisme.

12.1. Utilitat i límits dels "escenaris" prospectius.

12.2. Les diferents preocupacions, referides a Euskadi Sud, de dos socis desiguals: el bloc de classes dominant espanyol i el Capital Monopolista Internacionalitzat.

12.3. Funcions manifestes i latents. Perquè hem de moure les enies conceptuals i teòriques de Robert K. MErton per comprendre cabalment el paper que el bloc de classes dominant espanyol i el Capital Monopolista Internacionalitzat han intentat que jugaren el PNB i EA durant el postfranquisme.

12.4. Una visió prospectiva del "problema basc" publicada el 1980: la de Javier Oronoz.

12.5. Un "escenari" per al "problema basc" publicat el 1984.

12.6. El fracàs d'EA: no haver pogut "robar" vots a HB. El seu èxit parcial: haver fet el "tap" perquè vots del PNB no anaren a HB. Línies de tendència.

12.7. Quatre "escenaris" per a l'escisió del PNB i per a Euskadi Sud.

13. Les accions i reaccions del Moviment d'Alliberament Nacional Basc durant el procés de l'escisió del PNB. I la negociació.

13.1. Les declaracions de Txomin Iturbe en vespres de les eleccions del 30-11-1986 per al Parlament basc.

13.2. El discurs de Yoldi, pres politic basc i candidat d'HB a la Presidència del govern basc, en el Parlament Basc el 26-2-1987.

13.3. EL discurs previst de Yoldi davant el Parlament de Vitòria el 19-2-1988 en la sessió convocada per ratificar el Pacte contra ETA signat el 12 de gener.

13.4. L'oferta de treva que "ETA, organització socialista revolucionària basca d'alliberament nacional" fa en el seu comunicat del 28 de gener de 1988.

13.5. I la negociació es farà.

NOTES